.
el cap-
vespre ja venia i el
bonhomo insistia en endevinar la silueta
de les obres que volien enlairar al cel més clar
el més alt campanar d'allà on havien de mirar
duia el sol de cara i no el podia dibuixar però
ell bé sabia que només un de tan alt en
volien aixecar i amés com que
sabia contar també sabia
quin era el poble que
ara venia
el
cotxer
el duia ara al trot
a un bon pas al compàs d'aquest
camí tan polsós i sobretot
quan passaven pels
voltants de
mana
cor
.
Un
capvespre , també polsós
i sudorós , un amic i jo
vàrem passar per aquí
cercant de montuïri el fill
de l'apotecari, volíem anar
a fer pàtria , a unir països
germans i el vàrem estar
cercant ( o sigui , cercant,
cercant i cercant ), però
com que el fil de l'amengual
ens va dir que el fill
de l'apotecari no hi era,
i doncs , no el vàrem trobar,
vàrem haber de tornar aprovar ,
però com que no havíem pogut
fer pàtria , vàrem voler fer
cerveses a la plaça del poble,
però com que al bar 'moderno'
no hi tenien cap canya , vàrem
haver d'anar al bar
'espanya .
Al cap vespre,
arriben les barques
per amarrar fins l'endemà ,i
així poder descansar.
Barca antiga
que ens dus la vida,
arribeu deixant el sol rogent,
ponent darrera el cap vermell,
arriben deixant un estol engavinat
i renou d'ocell exaltat
seguint l'estela blanca del seu compàs.
Fumera nova però, que abans anàveu
a la mar amb la vela blanca del llatinar.
Els bous són plens de peix rogent
o escata grisa o carn blanca per amarinar,
però abans vindran els camions de palma i a
palma el peix s'enduran
perquè ja no tenim llonja i el peix
ja no veiem, però a la mar
a la mar encara hi hem d'anar
Demà
demà però la mar ja ens dirà
si vol que hi tornem a anar, i
potser ens dirà
: un dia
vos deixaré
un dia me'n aniré i
me'n duré la vida,i
no vos contaré el per-
què adéu
- siau
'
