6. Calaratjada : a l'alba

                              d'ara però, encara
                              se sent el crit d'algun 
                              gat somnolent que no vol
                              anar a dormir, crits violents
                              allunyats de la mar i de la llum
                              que s'acosta , crits de moix espantat
                              vora el tassó trencat en el passeig
                              de la mar fosca. I  se sent qualcú 
                              com pensa :                                     'per molt que volgueu 
                                                                                          cridar , la realitat de la llum
                                                                                          se us endurà '

Jo no ho sent tot això, però endivin 
la llum  insipient  com s'escampa 
pels mil racons  d'aquest bou 
on jo hi dorm ara