Jo
avui a mig-
dia he pujat des del port fins a ca nostra i
a ca teva ja no hi havia ningú, mirau
mirau per on que l'he vista d'en-
fora i no m'hi he apropat .
He vist
les parets blanques i a dins la casa buida ,
i al darrera els nostres ulls mirant . Mirau mirau
per on que si a dins ja no hi són , ca teva ja no és
ca nostra i ca nostra ja no és ningú .
Mirau mirau
per on, que jo hi volia trepar i
saltar fins el terrat, allà on quan era al.lot
jugàvem a mirar el carrer i tu, tu hi penjaves la roba,
estesa d'enagos i calçons , mentre nosaltros
et sentíem escridessar els moixos sarnosos.
Mirau mirau per on ,
que jo som ara aquí sol i palplantat davant
ca nostra i sento el veïnat com m'està observant.
Mirau mirau per on ,
que tornaré enrera de ca meva,
d'allà on he vingut,d'allà .on jo
no sé si hi som .
.
mirau
mirau per on ,
que ara m'aniré
a dinar a canacirera . I
doncs, que vos pensau ?
Casa buida ,casa blanca,
enguixada de re-
cords !
.
Mirau mirau per on,
que a canacirera no hi trobat a ningú de qui era.
Hi havia un homenot alt i ros , que en foraster m'ha dit,
que jo d'ont 'era i jo li he dit que jo era de canclimentó, i
ell m'ha dit que tan li feia qui jo era i que era el que volia, i llavors jo
li he demanat un plat combinat i ell m'ha dit
que només tenia que cervesa de baviera
Mirau mirau per on que jo
no sé ont'
era
.
cap a mig-
dia després
d'haver dinat
el bonhomo
va cercar un
olivar on po-
der-s'hi esti-
rar .Va caure
rodó i va ron-
car però no
va sommiar
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada