16.Calaratjada. De nit

(

.. ai el vell arrelat

dolor que no té alba !

)

de cançó del triomf de la nit

VII

  aquella nit el bon-

  homo no va    arri-

bar a palma, ja hi

arribaria ja, però

en 'ribar , el bon-

homo pensaria ja

 en tornar, en mar-

xar  cap a ca seva,

 en com havia   de 

refer el camí ja fet

, en

   com havia de tornar

en 

rera 

de nit,

            quan la mar,

            fa forat i tapa

            dos al.lots varen 

            collir una barca
            a motor del port
            per anar a fer de
            santjoan allà al 
                                   davant  .....

                                                                           i en la nit,

                                                                                        també un mariner 

deia : ' si jo fos 

menorquí en sortir

de dartutx de dia

ja voria el capfarrutx, 

però com som d'aquí 

i és de nit, quan surt de farrutx 

ja veig la vostra llum del far dartutx, i

sé com m'agradaria de ser

amb tots voltros a

es castell i en les festes de gràcia

entrar a cavalla maó,

com els senyors si senyor !

Però no som més que un vell mariner

calaratjader i ja sé 

que quan arrib a dartutx

he de tornar fins farrutx,

per recollir la línia que he anar

deixant al volantí si,

surant per la mar

i tot de nit ja us he dit,

si no fos per demà , jo

no sabria on anar,

perquè un homo en la mar 

és com un mariner en la vida,

quan ja ha pres una decisió , no

se la pot negar,

perquè allò que ha fet 

fet està i a més

com diuen :

cadascú se sap lo seu .

                                        .... quan varen arribar a
          ciutadella varen beure pomada i pomada.
          Varen ballar i saltar i córrer  per la porxada , 
          sota els cavalls i entre  la gentada , però a l'hora 
          de tornar es varen oblidar d'omplir el dipòsit de la
          barca i se varen fer a la mar plens de confiança,
          es varen deixar dur per la nit estelada i la mar arrissada .
          Però quan el motor i va dir pus, es varen adormir .
          I de ple matí amb el sol lluent i ja calent , varen 
          sentir el renou d'uns avions sobrevolant la seva
          petita barca . . . 

                                              

                                         . . . .tothom els estava cercant i
                                       llavors quan un dels al.lots va obrir
                                       els ulls i va veure aquells ocellots 
                                       va pensar : ' no hauria esta millor
                                                              perdre's a dins la mar ?'

.

Una nit

també, dos joves 

enamorats, en sortir d'una 

discoteca de canpicafort se varen 

aturar a sonserramarí ( allà on la mar 

és  presonera del corrent marí, ) per a fer

un capfico, l'amor els duia i la mar se'ls

 enduia dins la fosca nit, diuen però 

que varen trobar l'eternitat , 

perquè van guanyar 

l'amor , però hi 

van perdre

la vida

.