IV
(
Entra
la tranquil.la tarda pel fos
camí de la mirada
...
)
de
cançó del pas de la tarda
de
salvador espriu
a l'horabaixa ,
quan el bonhomo es va desper-
tar i va veure damunt d'es cap
aquell cel tan blau sense cap
nigul on poder-s'hi despistar
va pensar que havia de marxar
.
de tot
aquell olivar que
ara deixava enrera com
d'aquelles terres que anava a escrip-
turar no hi volia pensar / i doncs ? / en que volia
pensar aquell bonhomo / en la dona que havia
deixat dormint al llit o en els fills que no
venien però que havien d'arribar
jo no ho sé o vosaltres tam-
poc perquè jo no us ho
diré i tan me fa el
que volia
pen-
sar , per-
què
el que si
sabia aquell
bonhomo és que ara
havia de marxar / perquè sempre
sempre s'havia
de tirar en-
davant
!
.
A
l'hora baixa , hi veig el verd damunt al blanc aixafogat
i veig la persiana del meu veïnat obrir els ulls mirant no res,
perquè jo no hi som i no m'hi veig , ni el balancí es mou, ni la pinassa es belluga .
a
l'hora baixa, se sent el xiscle d'un infant jugant , i sento
l'olor a suor d'una dona gemegant al meu davant ,i veig
l'enveja darrera els ulls del meu veïnat mirant .
a
l'hora baixa només hi veig la il.lusió evaporar-se com
la suor en el llençol blanc, ( no et cobriré de blanc, per-
què no hi ets , nonés recordaré el teu cos gemegant ) .
a
l'hora baixa , potser fa un mes o potser fa molt més ,
algu va fer l'amor en aquest llit grinyolant !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada