també , el bonhomo va arribar a artà
on habia de canviar el bestiar i collir de la co-
txeria d'un cosí el cotxo que el duiria de camí
a Ciutat .... però abans de seguir camí ell tam-
bé va berenar pa-amb-oli i sardina i un pebre
coent.
De matí ,
mentre faig la matina
veig com neix sol el Sol
groc damunt la mar blava .
Calma espera , mar austera,
blau espectant , peix amagant
la llum del vent no m'alcança
( la llum que enlluerna i i el vent
que no arriba ) però l'ombra
de la meva vida m'acull i sento
el floc flamejar i la major que l'en-
veja no li perd la peresa per posar-
se a treballar, per què el vent no
la vol ajudar i jo ( sota el meu capell
banyat d'aigua de mar , jo ) tampoc
vull pensar...
... penso , però
que a la mar calma
li diré : ' sense moure'm
intrigant ! Arribaré fins allà
on mai no vaig arribar . ? Jo
sol espero arribar a l'ombra
d'aquell pinar ( allà on mai
no m'hi vareu portar ). Ara
però ensopego altre cop (sota
el capell banyat ) en la meva
insistent memòria . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada