' - Jeu al llit , fa mesos,
que jeu al llit , va dir el bonhomo
i s'altre li va servir un glop de vi.
- Sou jove, ja se llevarà ja. -Però jo
la veig molt trista . - Ca homo ca !
Jo vaig tenir sa dona sis anys que no
me xerrava, ja se llevarà ja, no vos
preocupau , vos jou jove encara . i
la seva dona es va apropar i va canviar
els dos plats de sopa per dos cossiols
de verdura amb xot . -Això es per vos ,
bonhomo . li va dir sa madona , tot
mirant-lo amb els seus ulls vidriosos
i aquella veu trèmula , que tan li feia
de pensar .- Com vos va per allà ? .
- 'Nar fent anar fent , no mos podem queixar .
- Això és bó , xò és bó. - Si , però la vida
frisa i jo encara no m'he fet el meu company
la meua dona no me l'ha volgut donar.
Vos sou , jove , no heu de frissar, bonhomo ,
qui vol fer massa via a devades no ho sap trobar'
però , per allà com va ? . Va fer l'altre home
- Sabeu en gabriel ? Si en gabriel de canjaume ? .
I dò .- Si , va passant per aquí
d'any en any i ara fa molt que no
l'he tornat veure . . . .
. . . ' En gabriel
ho ha perdut ,amic, la casa i la dona ,
sempre li anava el joc i jugant
jugant primer va perdre la barca i com
que ja no podia pescar se va 'empenyar' i
es va jugar la casa amb en toni de ca
n'arnau i com que no li va poder pagar se la va quedar
però el molt animal hi va voler tornar i
com en toni no el volia seguir i ell va insistir i
ja sabeu que en toni sempre havia estat de la lionor
ben enamorat des de ben jove
li ho va proposar i el molt
desgraciat se la va jugar
- Va perdre ?
-Si, però...
-Però ?
- però açò no ha esta tot,
amic.
Quan la lionor va probar el llit de s'altre,
Ja no va voler tornar
al seu !
-ja ho val !
-ah ah !
.
Cimbomba
cimbomba
tots junts
farem una cançó
entre
glop i
glop
!
però
un vespre
d'un
tal dia com aquell,
però d'ara,
fa un any
un home
li va donar un cop
de destral
a la seua
dona i
des-
prés,
va anar a cercar
es corter
més proper
de la
guàrdiacivil,
poc a poc ,
sense frisar,
que la pressa
és mala companyia,
i
tot
caminant
banyat de sang,
es va aturar,
primer, per
el bar del seu company,i es
va demanar dues herbes :
unes de seques i ses altres
de dolces , barrejades ,
per així, va
dir, ennuegar es
dimoni que duia dins.
I
ningú
no va parar
conte
que anava tacat de sang,
perquè
tots
esteien jugant o
s 'esteien mirant
la
vuelltaciclista
a
españa
per què era es bar de la penya ciclista del poble
.
Cimbomba
bomba
bomba
cimbó !
de tot
aixon-
ses en
podem
fer una
cançó ,
no ?
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada