V
(
Una a una
en els meus ulls ordeno
les meves vides conegudes
casa , carena, barca /ample respir
de l'aigua /clara rosa amb
paraules sempre noves
vestia la tarda ja
nascuda
la
nua tarda
que de la llum
sortia al mar i a la
muntanya
(
Una a una
en els meus ulls ordeno
les meves vides conegudes
casa , carena, barca /ample respir
de l'aigua /clara rosa amb
paraules sempre noves
vestia la tarda ja
nascuda
la
nua tarda
que de la llum
sortia al mar i a la
muntanya
)
cançó de la vinguda de la tarda
.
pel
capvespre , comença a entrar
la fosca per la finestra de
l'estança buida i plena
de llibres plens de buidor
i no per ells si no més per
jo, que veig com cau la llum
sense retorn al nostre somni
de la nit passada ( on tu no
hi erets i jo tan poc ! ) .
En aquesta estança hi vaig
conèixer 'La Mort de Dama'
quan sortia dels meus catorze anys,
però no vaig saber arribar mai Bearn'
perquè jo ja no jugava a 'pepas' .
.
Un cop
ens hi
vares dur
en aquell
pinar on
jo dic
que no
ens hi
vares dur
mai , Un
cap vespre
després de
la pluja de
setembre
hi vàrem
anar a
aquell
aquell
pinar obert
, i vas
clavar
clavar
la navalla
a la terra
flonja Un
cop vàrem
anar
els tres
els tres
en aquell
pinar Un
cop només
els tres pare , fill
i germà .
Un cop
el vas mostrar,
el ganivet,
el vas llençar, i
tots tres
vàrem
sortir del
jardí del
balancí
batent ,
després
després
d'una
pluja de
setembre
per-
fí
vàrem
sortir
allà a on
hi anava
la gent, en
el pinar humit i
la navalla
freda , la
vas clavar
a terra i
ens vas ensenyar
per un
moment
la teva in-
fantesa , d'un
sol cop ,
sol cop ,
tots
tres
pare,
fill i
germà ,
un
cap-
vespre
des-
prés
d'una
pluja
de
setembre
